| ئۇيغۇرچە Uyƣurqə уйғурчә | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 10 milions |
| Parlants nadius | 10.400.000 (2019 ) |
| Oficial a | Regió Autònoma Xinjiang Uigur |
| Autòcton de | Turquestan |
| Estat | república Popular de la Xina, Kazakhstan |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües karluk llengües karluk orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | escriptura àrab, alfabet ciríl·lic i alfabet llatí |
| Institució de normalització | Comité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ug |
| ISO 639-2 | uig |
| ISO 639-3 | uig |
| SIL | uig |
| Glottolog | uigh1240 |
| Ethnologue | uig |
| ASCL | 4305 |
| IETF | ug |
L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna. Cap al segle VIII dC, van establir un poderós estat al Turquestan oriental i, en ser enderrocat cent anys més tard, van establir un nou regne a la Xina occidental, que va sobreviure fins a la conquesta dels mongols.
L'uigur és parlat per uns 7.300.000 de persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. També és parlat a l'Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguizstan i Mongòlia.
L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí. Al segle viii, l'uigur va tenir un alfabet propi, descendent de l'arameu, que va ser usat durant set o vuit segles.