| |
Color de la pell | negre |
---|---|
Espècies | Vitis vinifera |
Altres noms | Tempranillo, cencibel, tinta roriz |
Origen | Espanya |
Pedigrí original | Benedicto × Albillo |
Pedigree parent 1 | Benedicto |
Pedigree parent 2 | Albillo |
Principals regions | Espanya, Portugal, Argentina i Califòrnia |
Formació de llavors | Completa |
Número VIVC | 12350 |
L'ull de llebre[1] és un cep de raïm negre fruit de l'encreuament espontani de l'albillo mayor (varietat originària de Ribera del Duero) i la benedicto (originària d'Aragó). La primera referència[2] escrita de la varietat es troba suposadament sota la forma plural las tempraniellas en el llibre Libro de Alexandre publicat al segle xiii i referint-se a la zona de Ribera del Duero. La següent menció es troba el 1513 en un llibre de l'agrònom Gabriel Alonso de Herrera sota la sinonímia d'Aragonés. El nom d'Aragonés prové de l'antiga Corona d'Aragó, mot que era utilitzat per descriure indistintament la garnatxa i l'ull de llebre.
Estudis recents situen el seu origen en una zona indeterminada entre La Rioja i Navarra.[2]
Els raïms són de mida mitjana a gran, allargats, esfèrics, compactes i amb espatlles marcades. Les baies són de mida petita a mitjana, de pell gruixuda i de color negre blavós molt rics en tanins i antocians.