(it) Università di Bologna  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Lema | Alma Mater Studiorum. Petrus ubique pater legum Bononia mater | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | UNIBO | ||||
| Tipus | universitat pública editor en accés obert | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1088 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió d'Universitats de la Mediterrània Gremi d'Universitats Europees de Recerca Intensiva Partnership of a European Group of Aeronautics and Space Universities (en)  Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca European Open Science Cloud Association Associació d'Universitats Europees ORCID Europaeum Xarxa d'Utrecht Grup Coïmbra ELIXIR Italy (en) | ||||
| Nombre d'estudiants | 79.999 (2018) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Rector | Giovanni Molari (en) (2021–) | ||||
| Treballadors | 7.688 (2018) | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Format per | |||||
| Lloc web | unibo.it | ||||
  
| |||||
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.[1] És la universitat més antiga en funcionament continu del món, i la primera universitat en el sentit d'institut d'ensenyament superior i de llicenciatura, tal com es va encunyar la paraula universitas. a la seva fundació.[2][3][4][5] En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada en el grup entre la 201 i 300 del món.[6][7]
Va ser el primer lloc d'estudi que va utilitzar el terme universitas per a les corporacions d'estudiants i màsters, que van arribar a definir la institució (especialment la seva famosa facultat de dret) situada a Bolonya. L'emblema de la universitat porta el lema Alma mater studiorum i la data 1088 dC, i compta amb uns 86.500 estudiants en les seves 11 escoles.[8] Té campus a Cesena, Forlì, Ravenna i Rímini i un centre de filials a l'estranger a Buenos Aires, Argentina.[9] També té una escola d'excel·lència anomenada Collegio Superiore di Bologna. Un editor associat de la Universitat de Bolonya és Bononia University Press.
La Universitat de Bolonya va veure la primera dona a obtenir un títol universitari i ensenyar en una universitat, Bettisia Gozzadini, i la primera dona a obtenir tant un doctorat en ciències com una posició assalariada com a professora universitària, Laura Bassi.
De mitjana, les taxes de matrícula a les universitats públiques italianes oscil·len entre els 500 i els 4.000 euros anuals.[10] Actualment a la Universitat de Bolonya, els diners a pagar pels alumnes a l'inici del curs depenen dels seus ingresos.[10][11]
- ↑ «The University from the 12th to the 20th century». University of Bologna. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Top Universities Arxivat 2009-01-17 a Wayback Machine. World University Rankings Retrieved 6 gener 2010
- ↑ Paul L. Gaston. The Challenge of Bologna, 2010, p. 18. ISBN 978-1-57922-366-3.
- ↑ Hunt Janin: "The university in medieval life, 1179–1499", McFarland, 2008, ISBN 0-7864-3462-7, p. 55f.
- ↑ de Ridder-Symoens, Hilde: A History of the University in Europe: Volume 1, Universities in the Middle Ages, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0-521-36105-2, pp. 47–55
- ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
- ↑ «Most international universities in the world» (en anglès). Times Higher Education (THE), 28-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Schools». University of Bologna. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ «Campuses and Structures». University of Bologna. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ 10,0 10,1 Civinini, Claudia. «Italy: Tuition fees & cost of living» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2022].
- ↑ «Tuition fees a.y. 2021/22 - University of Bologna» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-03-23. [Consulta: 11 abril 2022].