Ur (sumeri cuneiforme: 𒌶𒆠URI₅,𒋀𒀕𒆠URIM₂,𒋀𒀊𒆠URIM₅;[1]accadi: 𒋀𒀕𒆠URU;[2]àrab: أُور, Ūr; hebreu: אוּר, ʾÛr), actualment Tell al-Muqayyar (àrab: تل المقير, tall al-muqayyar, ‘el turó enquitranat’),[3] és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Ur apareix com una de les principals i més poderoses ciutats sumèries del iii mil·lenni aC, com il·lustren els sepulcres reials i el ric mobiliari funerari que s'hi va exhumar. Durant el segle xxi aC aquesta ciutat va ser la capital d'un poderós imperi, dirigit pels reis de la tercera dinastia d'Ur. Aquest últim va construir monuments remarcables al santuari del gran déu de la ciutat, el Déu-Lluna, anomenat Nanna en sumeri i Sin en accadi. Continua sent una ciutat important a principis del ii mil·lenni aC els nombrosos descobriments de construccions i tauletes cuneïformes realitzades per a aquest període pels equips arqueològics liderats per Leonard Woolley, que va explorar les seves ruïnes entre 1922 i 1934. Ur continua sent una ciutat bastant rellevant tot i el declivi durant el i mil·lenni aC, abans del seu abandonament cap al segle iii aC. La Bíblia, «Ur de Caldea» es presenta com la ciutat natal del patriarca Abraham.［Ne 9:7］
