Ur

Per a altres significats sobre Ur, vegeu «Ur (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaUr
Imatge
Tipusciutat antiga i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 30° 57′ 44″ N, 46° 06′ 16″ E / 30.96222°N,46.10444°E / 30.96222; 46.10444
EstatIraq
GovernacióDhi Qar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície71 ha Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació3800 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució500 aC Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2016 (40a Sessió)
Identificador1481-006

Ur (sumeri cuneiforme: 𒌶𒆠 URI₅, 𒋀𒀕𒆠 URIM₂, 𒋀𒀊𒆠 URIM₅;[1] accadi: 𒋀𒀕𒆠 URU;[2] àrab: أُور, Ūr; hebreu: אוּר, ʾÛr‎), actualment Tell al-Muqayyar (àrab: تل المقير, tall al-muqayyar, ‘el turó enquitranat’),[3] és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Ur apareix com una de les principals i més poderoses ciutats sumèries del iii mil·lenni aC, com il·lustren els sepulcres reials i el ric mobiliari funerari que s'hi va exhumar. Durant el segle xxi aC aquesta ciutat va ser la capital d'un poderós imperi, dirigit pels reis de la tercera dinastia d'Ur. Aquest últim va construir monuments remarcables al santuari del gran déu de la ciutat, el Déu-Lluna, anomenat Nanna en sumeri i Sin en accadi. Continua sent una ciutat important a principis del ii mil·lenni aC els nombrosos descobriments de construccions i tauletes cuneïformes realitzades per a aquest període pels equips arqueològics liderats per Leonard Woolley, que va explorar les seves ruïnes entre 1922 i 1934. Ur continua sent una ciutat bastant rellevant tot i el declivi durant el i mil·lenni aC, abans del seu abandonament cap al segle iii aC. La Bíblia, «Ur de Caldea» es presenta com la ciutat natal del patriarca Abraham.Ne 9:7

  1. «The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature» (en anglès). The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature. [Consulta: 12 octubre 2021].
  2. Edwards, Gadd i Hammond, 1970, p. 149.
  3. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «قير». ISBN 978-84-412-1546-7.