Per a altres significats, vegeu «Uruguai (desambiguació)». |
L'Uruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d'Entre Ríos i a l'oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d'uns 176.220 km² (comparable a la dels Països Baixos, Suïssa i Dinamarca junts), dels quals el 75% són prats i el 25%, boscos. És el segon estat independent més petit de Sud-amèrica, després de Surinam, i el catorzè més gran d'un total de 36 països i territoris americans. La seva població el 2011 és d'uns 3.286.314,[1] i la capital i ciutat més gran és Montevideo.
Té un clima temperat amb variacions de temperatura motivades pels règims dels vents. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'agricultura i la ramaderia. Els recursos minerals i energètics són escassos, i les principals indústries són les del paper i el cartró, el ciment i les refineries de petroli.
Segons les Nacions Unides és el país de Llatinoamèrica amb el nivell d'alfabetització més alt.[2] Segons un estudi de l'organització Transparència Internacional és el segon país de Llatinoamèrica (després de Xile) amb el menor índex de percepció de la corrupció.[3][4][5] Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), des de l'any 1980 és el tercer país de Llatinoamèrica (després de l'Argentina i de Xile) que té el major Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i el 48è al món.[6] També és el país llatinoamericà (juntament amb Costa Rica) amb la distribució d'ingressos més equitativa, en què tant la població més rica com la més pobra representen només un 10% de la societat, respectivament.[7] També és el quart país de Llatinoamèrica (després de Cuba, Costa Rica i Xile) amb l'esperança de vida més alta.[8][9] El 2006 era el segon país de Mercosur (després de l'Argentina) amb el PIB (PPA) per capita més alt.[10]
Un informe de la revista Reader's Digest el situa dins dels deu països més verds del món, ocupant la novena posició d'una llista que encapçalen estats com Finlàndia, Islàndia i Noruega.[11]
La Corporació Latinobarómetro, en un estudi realitzat el 2008, el situa com el país més pacífic d'Amèrica Llatina.[12][13] A més a més, segons la revista nord-americana International Living, es troba entre els vint països més segurs del món i és el millor d'Iberoamèrica per viure-hi.[14]
El país és conegut per ser pioner en mesures relacionades amb els drets civils i la democratització de la societat. El 1907 va ser el primer país que va legalitzar el divorci i,[15] el 1932, el segon país d'Amèrica que va concedir el dret de vot a les dones.[16] L'any 2007, va ser el primer país sud-americà a legalitzar les unions civils entre persones del mateix sexe i a permetre l'adopció homoparental.[17] El 2013, el país es va convertir en la segona nació sud-americana que va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe i la primera del món a legalitzar el cultiu, la venda i el consum de cànnabis, fet que va portar la revista britànica The Economist a classificar l'Uruguai com a «país de l'any» en 2013.[18][19]