(ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1)
Manuscrit del segle xiii-xiv que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona
(Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v)
(Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450)
Els Usatges de Barcelona (llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament, el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir sobre la base dels Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona que ha sobreviscut fins avui data del 1173, època del regnat d'Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.[1]