Valira

Per a altres significats, vegeu «Valira (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula indretValira
Imatge
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2450 m
Entitat territorial administrativaAndorra i Alt Urgell (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEncamp (Andorra)
Final
Entitat territorial administrativaCatalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióal Segre a la Seu d'Urgell
42° 20′ 45″ N, 1° 26′ 33″ E / 42.345833°N,1.442500°E / 42.345833; 1.442500
DesembocaduraSegre Modifica el valor a Wikidata
Map
42° 31′ 28″ N, 1° 41′ 20″ E / 42.524323°N,1.688876°E / 42.524323; 1.688876
42° 20′ 45″ N, 1° 26′ 33″ E / 42.3458°N,1.4425°E / 42.3458; 1.4425
Afluents
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió44 (longitud) km
TravessaAndorra, Alt Urgell
Superfície de conca hidrogràfica591,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal10,3 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Riu Valira del Nord al pas per la Massana

La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet. Drena una gran part del país, amb l'excepció de la solana d'Andorra, que es troba al vessant de l'Arieja. La Valira neix al circ dels Pessons, a la parròquia d'Encamp (Andorra), i desemboca al Segre, al municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), un cop passada la ciutat. El sistema de rius de la Valira és de 35 quilòmetres de llargària.[1]

La Valira té forma de Y: els braços superiors són la Valira del Nord (dita també d'Ordino o de la Massana) i la Valira d'Orient (dita també d'Encamp, de Canillo o de Soldeu) i s'uneixen a la parròquia d'Escaldes-Engordany. En el seu tram comú després de l'aiguabarreig s'anomena també Gran Valira.

Un dels afluents de la Valira és el riu Runer,[2] que fa de límit natural entre Andorra i l'Alt Urgell.

Les carreteres N-145 a l'Alt Urgell i CG-1 a Andorra. circulen seguint a la vora del riu.

  1. Atles d'Andorra (1991), Govern Andorrà. (en català) OCLC 801960401
  2. «Valira». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.