El valor d'una cosa és un conjunt de qualitats —ja siguin intrínseques o extrínseques— que la fan estimable. En economia la determinació del valor econòmic d'una cosa —bé o servei— ha estat i és al nucli del seu estudi des de l'inici d'aquesta ciència social, desenvolupant-se diverses teories per a determinar-lo.[1]
Segons la teoria del valor-treball (o substantiva), desenvolupada el segle xix i que comparteixen tant els postulats clàssics com els marxistes, opina que el valor d'una cosa és la suma necessària per a la producció social d'un bé econòmic (és a dir, que té valor d'ús) en un determinat nivell de desenvolupament tecnològic. Per a aquestes dues escoles el preu es deriva del valor, de manera que el preu sempre es mou en petites variacions a l'entorn del valor; en l'economia clàssica però, al cost de producció s'hi agrega el cost d'oportunitat per a determinar el valor, és a dir, s'hi agreguen els guanys potencials que es perden quan s'opta per produir un o altre bé.[2]
Segons la teoria del valor de Friedrich von Wieser, pertanyent a l'Escola austríaca, els factors de la producció tenen un valor a causa de la utilitat que ells han conferit al producte final (la seva utilitat marginal). Per la seva part economistes com Carl Menger, també pertanyent Escola Austríaca, van mantenir que el valor dels factors no és la contribució individual de cada un d'ells en el producte final, sinó que el seu valor és el valor de l'últim que va contribuir al producte final (la utilitat marginal abans d'arribar al punt òptim de Pareto).
Segons els postulats neoclàssics el valor és una magnitud subjectiva que es mesura per l'estima en què el públic valori un objecte. Per això la teoria neoclàssica suposa que els preus i el valor són el mateix, independentment d'un suposat valor intrínsec derivat dels costos de producció.[3]