Vanadi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
23V
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Metall blau-gris platejat Vanadi sòlid vist amb un microscopi Línies espectrals del vanadi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Vanadi, V, 23 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Metalls de transició | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 5, 4, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 50,9415(1) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Ar] 3d3 4s2 2, 8, 11, 2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
6,0 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. f. |
5,5 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 2.183 K, 1.910 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 3.680 K, 3.407 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 21,5 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 459 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 24,89 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 5, 4, 3, 2, 1, -1 (òxid amfòter) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,63 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització (més) |
1a: 650,9 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.414 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 2.830 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 134 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 153±8 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en la cara | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat elèctrica | (20 °C) 197 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 30,7 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatació tèrmica | (25 °C) 8,4 µm·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 4.560 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul d'elasticitat | 128 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de cisallament | 47 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | 160 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0,37 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Duresa de Mohs | 6,7 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-62-2 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del vanadi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23. Es tracta d'un metall de transició dúctil de color gris argentat. L'element natiu és raríssim en la natura, però en el vanadi aïllat per la mà humana es forma una capa d'òxid (passivació) que evita fins a un cert punt que es continuï oxidant.
El científic hispanomexicà Andrés Manuel del Río descobrí compostos de vanadi el 1801 mentre analitzava un nou mineral plumbífer que descrigué com a «plom bru». Malgrat que, en un primer moment, assumí que les seves propietats tenien a veure amb la presència d'un nou element, el químic francès Hippolyte Victor Collet-Descotils el convencé —erròniament— que no era altra cosa que una forma de crom.
Està situat en el grup 5 de la taula periòdica dels elements.[1] És un metall dur, pero dúctil, i poc abundant. Es troba en distints minerals i s'empra principalment en alguns aliatges. Fou descobert per Andrés Manuel del Río Fernández el 1801 a una mina de Mèxic.