El vandalisme és una tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància obres d'art, bens públics o qualsevol patrimoni.[1] Els grafits i letrinàlies poden ser considerats una forma de vandalisme, encara que també una forma d'art, segons el contingut del grafit i el lloc on es fan.[2] És una forma d'incivisme.
Aquesta denominació es refereix figuradament als atacs dels vàndals contra de l'Imperi Romà.[3][4][5] El terme va ser probablement utilitzat per primera vegada el 10 de gener de 1794 durant la Revolució Francesa per Henri Grégoire, bisbe constitucional de Blois, en un informe dirigit a la Convenció, on va utilitzar aquesta paraula per descriure certs aspectes del comportament de l'exèrcit republicà.
S'ha de distingir el vandalisme nihilista, sense qualsevol fi de la destrucció d'objectes considerats com a símbols d'un poder vituperat. Al llarg de la història, la destrucció de monuments o símbols d'un règim anterior ha estat una expressió significatiua de transició del poder.
Amb l'aparició i desenvolupament d'Internet va arribar el vandalisme virtual: les modificacions no autoritzades ni desitjades de pàgines web per furoners.[6] Als wikis, qualsevol pot crear i editar pàgines, per la qual cosa el vandalisme és fàcil i un recurrent tema de discussió entre els col·laboradors. És el cas, per exemple, de la Viquipèdia.