Verb transitiu

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Un verb transitiu és un verb que accepta un o més complements. Això contrasta amb els verbs intransitius, que no tenen complements. La transitivitat es considera tradicionalment una propietat global d'una frase, per la qual l'activitat es transfereix d'un agent a un pacient.[1]

Els verbs transitius es poden classificar pel nombre de complements que requereixen. Els verbs que accepten només dos arguments, un subjecte i un únic objecte directe, són monotransitius. Els verbs que accepten dos complements, un de directe i un d'indirecte, s'anomenen ditransitius,[2] o menys comunament bitransitius.[3]

El verb transitiu exigeix complement directe per completar el seu significat, com "dir" (es diu alguna cosa), encara que pugui aparèixer sense aquest complement. Un exemple de verb ditransitiu és "donar". El fet de reclamar un o més complements depèn del significat del verb, expressat per la seva arrel. Per això hi poden haver diferències entre llengües, ja que res en la gramàtica fa predir que un determinat verb demani uns complements (també anomenats arguments) o uns altres.

  1. ↑ Hopper, Paul J; Thompson, Sandra A «[http: //latina.phil2.uni-freiburg.de/raible/Lehre/2006/Materialien/Hopper_Thompson.pdf Transitivity in grammar and discourse]». Language, 56, 2, 6-1980, pàg. 251-299. DOI: 10.1353 / lan.1980.0017 [Consulta: 24 gener 2016].
  2. ↑ Kempen, Gerard; Harbusch, Karin. «Un estudi de corpus sobre la variació de l'ordre de les paraules en les oracions subordinades alemanyes: l'animació afecta la linealització independentment de l'assignació de funcions gramaticals». A: Walter de Gruyter. Aproximacions multidisciplinàries a la producció de llengües, 2004, p. 173–181. ISBN 978-3-11-017840-1. «Distingim dos tipus de clàusules transitives: les que només inclouen un parell [objecte directe] són «monotransitius»; les clàusules que contenen [subjecte, objecte directe i objecte indirecte] són ditransitives .» 
  3. ↑ Maslova, Elena. «Reciprocals in Yukaghir languages». A: John Benjamins Publishing. Reciprocal Constructions, Volume 1, 2007, p. 1835–1863. ISBN 978-90-272-2983-0.