El vers blanc és aquell que no té una rima regular. La seva mètrica es limita al ritme, el nombre de síl·labes o un patró estròfic concret.[1]
Els primers versos de la història eren tots blancs, ja que la rima no va aparèixer fins ben entrada l'edat mitjana (abans s'usava la combinació de sí·labes llargues i breus o els peus). Les primeres rimes corresponen a les llengües romàniques.
Posteriorment, el vers blanc va ser una prova de modernitat, en trencar amb el classicisme i les formes mètriques rígides.