El vescomtat de Lavedan fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra donada al fill del comte Llop I de Bigorra a la seva mort el 910. Aquest fill anomenat Mansió I va rebre el vescomtat amb el senyoriu de Lupon (després Castèllobon). Mansió va repartir el dominis entre dos fills que van originar la branca de vescomtes de Lavedan i la de vescomtes de Salt. Fort I Aner va deixar també els dominis a dos fills que van iniciar les cases vescomtals de Labarta i Zuberoa (conegut també com a Vescomtat de Soule). Arnau I va deixar dos fills, un anomenat Ramon Garcia que fou el successor en el vescomtat, i un altre conegut com Arnau d'Aragó que va rebre els senyorius a Ors, Puèiferrer i Bèucens (mort el 1085) continuada pel seu fill Fort Aner (mort el 1207) i el fill d'aquest Arnau II d'Arago (mort el 1252). A partir del 1216 el domini principal fou la senyoria de Castèllobon i per això els vescomtes es titularen senyors de Lavedan i Castèllobon i més tard Barons de Castèllobon (a vegades també barons de Lavedan). La dinastia es va extingir a finals del segle xv i va passar als Bezaudun.