El vescomtat de Salt (en francès vescomtat de Sault) fou una jurisdicció feudal del comtat de Bigorra sorgida després de la mort del comte Llop I de Bigorra el 910. Llop va deixar territoris (Lavedan i Salt) al seu fill Mansió, amb títol vescomtal, i que en morir els va repartir entre els seus fils Aner I (que va rebre el vescomtat de Lavedan, i Anerils I, covescomte de Lavedan, que va governar la comarca de Salt. A la mort d'Anerils I el 1009 el va succeir amb el títol de vescomte de Salt el seu fill Ramon I i el 1028 el fill d'aquest, Guillem Ramon I el qual va morir vers el 1050 i l'herència va passar al fill Pere I que va morir el després el 1067. Els seus dos fills Fort Aner I i Guillem Ramon II foren vescomtes de Salt i encara vivien el 1135. Els fills de Fort Aner I, Guillem Ramon III i Fort Aner II foren només senyors de Salt. Fort Aner va morir després del 1165 i la successió va recaure en Arnau, fill Guillem Ramon II. Aquesta línia va derivar en la de barons de Saint Pée.