Vilosiu

Vilosiu

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Cercs (Berguedà)
42° 08′ 03″ N, 1° 50′ 00″ E / 42.134037°N,1.833324°E / 42.134037; 1.833324
Característiques
Altitud	1.090 m
Història
Període	Finals del segle x - segle xiv
Troballa arqueològica	Dos masos excavats, un dels quals (l'anomenat B) s'hi ha trobat un menjador dormitori, un rebost, una cambra on hi havia el forn i unes corts i estables per al bestiar

Vilosiu és un jaciment arqueològic situat a Cercs, al Berguedà, format per diversos masos rònecs abandonats a la baixa edat mitjana, al terme municipal de Cercs (el Berguedà). El mas "A" fou excavat els anys 1960 i 1961, sota la direcció d'Albert del Castillo i de Manuel Riu. L'excavació del mas "B" fou feta els anys 1984 i 1986, sota la direcció de Jordi Bolòs. Són dues masies aïllades unifamiliars a l'entorn d'un espai central compartit de reduïdes dimensions amb la cuina i el menjador, on la major part de les dependències corresponien a corrals i estances pel bestiar. Des de masos en queden les restes suficients per a poder reconstruir la planta.^[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Situats al terme de l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilosiu, documentada des del s. X com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. D'aquesta, però, no ens en queden vestigis arquitectònics; fou abandonada al segle XVII o XVIII. Corresponen a unes senzilles construccions de finals del segle X o principis del segle xi, no es transformaren gaire al llarg de l'edat mitjana central i s'abandonaren al segle xiv.^[2] Les excavacions varen permetre recuperar petits trossos de metalls i fragments ceràmics de diversos moments. Constitueixen un dels pocs exemples d'hàbitat dispers dels s. X- XI estudiats a Catalunya.^[1]