| ||||
| ||||
Ubicació del Virregnat de Nova Espanya. En verd clar el territori no controlat de forma efectiva, però reclamat com a part del Virregnat | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Ciutat de Mèxic | |||
Idioma oficial | Castellà i mexicà | |||
Religió | Catòlica | |||
Moneda | Real español | |||
Període històric Imperi Espanyol | ||||
Establiment | 1535 | |||
Dissolució | 1821 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Virregnat indià | |||
Rei | ||||
• 1516 - 1556: | Carles I | |||
• 1784 - 1833: | Ferran VII (de iure) | |||
Virrei | ||||
• 1535 – 1550: | Antonio de Mendoza | |||
• 1816 – 1821: | Juan Ruiz de Apodaca |
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
El virregnat, localitzat a Nord-amèrica, abastava els territoris de l'actual Mèxic, els estats estatunidencs de Califòrnia, Nevada, Colorado, Nou Mèxic, Arizona, Texas, petites porcions de Utah, Wyoming i Oklahoma, la major part de l'Amèrica Central llevat del Panamà (i posteriorment de Belize i altres territoris que van ser presos per l'imperi Britànic les últimes dècades del virregnat). A més a més, el virregnat administrava la Capitania General de Cuba, que comprenia les possessions espanyoles insulars de la Mar Carib, i les Filipines a l'Àsia. Durant un breu temps, el virregnat va administrar el territori annexionat de Louisiana i també el nord de l'illa de Taiwan.
La Nova Espanya va ser una peça clau de l'Imperi Espanyol, la possessió d'ultramar més poblada i més poderosa econòmicament[1] —eventualment monopolitzaria l'encunyació de la moneda de plata de l'imperi: el peso— i també un important centre cultural del continent.[2] A més, només tenia dos idiomes oficials: el castellà i el mexicà.[3]
Després de la Independència de Mèxic amb la fusió dels exèrcits insurgent i reialista en l'Exèrcit Trigarant, tot aquest territori, excepte les Filipines, Cuba i Puerto Rico, va formar part de la nova nació de Mèxic, llavors una monarquia parlamentària amb el nom d'Imperi Mexicà.