Vori

Aquest article tracta sobre denticions de certs animals. Vegeu també Vori (color) i Vori (Creta).
Secció transversal d'una dent de mamut.

El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.[1] Sobretot el vori d'elefant era un material usat per a manufacturar objectes de luxe, jocs o escultures artístiques. La paraula vori o ivori prové del llatí ebur, eboris amb el mateix sentit,[2] que derivaria d'una paraula hamítica que es retroba a l'antic Egiptic âb, âbu per a elefant.[3]

De fet, el vori més utilitzat és el d'elefant, els ullals del qual poden arribar a pesar setanta quilos. Altres voris de mesura notable són el dels ullals de la morsa i la defensa recaragolada del narval. També l'ús d'ullals de senglar és habitual.

La naturalesa ebúrnia fa que sigui susceptible de ser treballat amb certa facilitat, que permet tallar detalls exquisits. D'antuvi, se'l considerà apte, donada la seva raresa i caràcter magnificent, per a l'elaboració de diversos objectes amb finalitats específiques: contenidors, estàtues criselefantines, Sant Crists, olifants, mobiliari, peces per a incrustar… Avui dia s'utilitza encara en certs països per a fer boles de billar, pintes, tecles de piano, peces de marqueteria i escultures.

Davant l'amenaça d'extinció dels elefants per la caça il·legal, un grup creixent de països prohibeix el comerç de vori. Malgrat la prohibició internacional, s'estima que cada any entre 20.000 i 30.000 elefants africans són víctimes de caça furtiva.[4] Queda anecdòtic però significatiu que l'assassinat d'un elefant el 2012 pel rei d'Espanya Joan Carles I, li va costar la presidència honorífica de la secció espanyola del Fons Mundial per la Natura, tot i que la caça aleshores encara era legal a Botswana.[5] El gener de 2021 la Comissió europea va proposar noves mesures per a prohibir-ne el comerç. Ja no se'l pot utilitzar com a primera matèria i instruments de música i antiguitats certificades, només es poden vendre si són fabricades abans 1975 si tenen parts de vori.[4] Ja des de la fi del segle xix es van desenvolupar resines fenòliques que formen una alternativa tècnica de qualsevol aplicació.[6]

Criselefantina d'Art Déco
  1. ↑ «Vori». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «vori». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 977. ISBN 9788441225169. 
  3. ↑ «ivoor - (been van olifantslagtanden)» (en neerlandès). Etymologiebank. Instituut voor de Nederlandse Taal, s.d. [Consulta: 14 agost 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Commission proposes new measures to ban trade in ivory» (en anglès). Comissió europea, 28-01-2021. [Consulta: 14 agost 2021].
  5. ↑ «WWF Espanya elimina el càrrec de president honorífic del rei Joan Carles». Ara, 21-07-2012.
  6. ↑ Anonymus «Künstliches Elfenbein [Vori aritifical]» (en alemany). Polytechnisches Journal, 278, 1890, pàg. 42–43. Arxivat de l'original el 2021-08-14 [Consulta: 14 agost 2021].