Vull viure

Infotaula de pel·lículaVull viure
I Want to Live! Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Wise Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióWalter Wanger Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVictor A. Gangelin Modifica el valor a Wikidata
GuióNelson Gidding i Don Mankiewicz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohnny Mandel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLionel Lindon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWilliam Hornbeck Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWalter Wanger Production Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1958 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, cinema de ficció criminal, cinema judicial, cinema de presons i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0051758 FilmAffinity: 313248 Allocine: 20085 Rottentomatoes: m/i_want_to_live Letterboxd: i-want-to-live Allmovie: v24154 TCM: 78889 TMDB.org: 28577 Modifica el valor a Wikidata

Vull viure[1] (títol original en anglès: I Want to Live!) és una pel·lícula estatunidenca de Robert Wise estrenada el 1958. Explica la història « vertadera » d'una dona, Barbara Graham, reconeguda culpable d'homicidi i que va ser executada. Interpretada per Susan Hayward, Simon Oakland, Stafford Repp i Theodore Bikel, descansa sobre articles escrits pel periodista Ed Montgomery, premiat pel premi Pulitzer, i basada en cartes escrites per la senyora Graham. Ha estat doblada al català.[1]

En detriment de l'epíleg final d'Ed Montgomery, testificant el caràcter factual de la pel·lícula on la innocència de Graham era àmpliament afirmada, la prova de la seva complicitat en l'homicidi descansa sobre proves sòlides. Hayward ha confessat a Robert Osborne que la seva pròpia investigació l'havia portat a concloure que Graham era culpable.

La pel·lícula va aconseguir una gran reputació, fent guanyar a Hayward el seu Oscar a la millor actriu.