Wen Jiabao

En aquest nom xinès, el cognom és Wen.
Plantilla:Infotaula personaWen Jiabao

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 温家宝 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(zh-hant) 溫家寶 Modifica el valor a Wikidata
15 setembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Tianjin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
6è Primer ministre del Consell d'Estat de la República Popular de la Xina
16 març 2003 – 15 març 2013
← Zhu Rongji – Li Keqiang →
Membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista de la Xina
15 novembre 2002 – 15 novembre 2012
Viceprimer ministre de la República Popular de la Xina
18 març 1998 – 16 març 2003
← Li Lanqing (en) Tradueix – Hui Liangyu (en) Tradueix →
Membre del Politburó del Partit Comunista Xinès
19 setembre 1997 – 15 novembre 2012
Cap de l'Oficina General del Partit Comunista Xinès
abril 1986 – març 1993
← Wang Zhaoguo – Zeng Qinghong → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaComunisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Secundària Nankai, Tianjin
Universitat de Geociències de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, economista, geòleg, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès (1965–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeZhang Peili Modifica el valor a Wikidata
FillsWen Ruchun, Wen Yunsong Modifica el valor a Wikidata
MareYang Zhiyun Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Veu: Wen Jiabao (mandarí) Modifica el valor a Wikidata

Wen Jiabao (xinès: 温家宝) (Tianjin, 15 de setembre de 1942) és un polític xinés conegut per haver exercit com el sisé primer ministre de la República Popular Xina, servint com a Cap de Govern del seu país entre 2003 i 2013.[1] Durant el període va ser considerat com la figura principal darrere de la política econòmica xinesa.[2] A més, va ser membre del Comitè Permanent del Politburó del Partit Comunista Xinés, l'òrgan amb major poder de facto del país, on va arribar a ser el tercer dels nou membres entre 2002 i 2012.[3]

Va treballar com a cap de l'Oficina General del Partit entre 1986 i 1993. Guanyà presència pública quan va acompanyar al secretari general del Partit, Zhao Ziyang durant les protestes de la plaça de Tiananmén de 1989. El 1998, va ser ascendit al lloc de viceprimer sota el comandament del primer ministre Zhu Rongji, el seu mentor, i va supervisar les àmplies carteres d'agricultura i finances.[4]

Durant el seu període com Premier, Wen, juntament amb el President Hu Jintao, va ser una part clau de la quarta generació de lideratge en el Partit Comunista Xinés, sent considerat com el principal membre de l'ala reformista del partit.[5][6] En lloc de concentrar-se en el creixement econòmic a les grans ciutats i les zones costaneres riques, Wen va advocar per avançar en polítiques considerades més favorables per als agricultors i els treballadors migrants. El seu govern va reduir els impostos agrícoles i va perseguir ambiciosos projectes d'infraestructura. Després de la crisi financera mundial de 2008, el govern de Wen va injectar quatre bilions de yuans com a part d'un programa d'estímul.[7]

Per aquelles polítiques, va esdevindre una figura popular,[8] sent qualificat com el primer ministre del poble tant pels mitjans nacionals com internacionals.[9][10][11][12] No obstant això, la família de Wen va ser objecte d'escrutini per part de periodistes de recerca per haver acumulat una fortuna massiva durant el seu temps al govern, llançant un núvol sobre el seu llegat poc abans del seu retir.[13] Va deixar el càrrec en 2013 sent succeït per Li Keqiang, qui ha rebut menys atenció mediàtica que el seu antecessor i que el president Xi Jinping, que ha acumulat més poder que els seus antecessors des que va arribar al poder aquest mateix any.[14][15]

Wen Jiabao és oriünd del districte de Beichen a la ciutat de Tianjin i pertany a l'ètnia han.[16] En les seues pròpies paraules, va nàixer en el si d'una família intel·lectual i el seu iaio dirigia una escola de poble.[17] La seua família va sofrir atacs en les successives campanyes polítiques i el 1960 el seu pare va ser investigat i se li va prohibir continuar exercint com a professor sent enviat a treballar cuidant porcs en una granja als afores de la ciutat.[17] En aquell moment, el partit comunista havia obligat als intel·lectuals a “revisar el seu pensament” a través de l'autocrítica fins esdevindre ideològicament sòlids. Wen assegura que la seua infantesa va transcórrer en la guerra i les dificultats. La pobresa, l'agitació i la fam.[17]

Wen va assistir a l'Escola Secundària de Nankai i a l'abril de 1965 va ingressar al Partit Comunista Xinés.[18] A més de formació enginyeria, compta amb un postgrau de l'Institut de Geologia de la Xina.[18] Va estudiar geomecànica a Pequín i va començar la seua carrera en l'oficina de geologia de la província de Gansu. Des de 1968–1978, va presidir l'Equip d'Estudi de Geomecánica sota l'Oficina Geològica de la Província de Gansu i va ser cap de la secció política.[3] Wen va ser promogut a cap de l'Oficina Geològica de la Província de Gansu, i posteriorment com a Viceministre de Geologia i Recursos Minerals.[3]

  1. ↑ «Wen Jiabao» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2020].
  2. ↑ Díez, Pablo. «Escándalo en China por la fortuna familiar del primer ministro Wen Jiabao». ABC, 27-10-2012. [Consulta: 2 gener 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Perfil: Wen Jiabao, primer ministro de China». People's Daily Online, 2008. Arxivat de l'original el 2012-01-26. [Consulta: 3 gener 2020].
  4. ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Zhu Rongji». Barcelona Centre for International Affairs, 2014. [Consulta: 4 gener 2020].
  5. ↑ Poch, Rafael. «Wen Jiabao confirma la ofensiva social y agraria del Gobierno chino». La Vanguardia, 05-03-2004. [Consulta: 2 gener 2020].
  6. ↑ Reinoso, José. «Wen Jiabao evoca la Revolución Cultural para acelerar reformas políticas». El País, 14-03-2012. [Consulta: 2 gener 2020].
  7. ↑ «China anuncia medidas económicas para crecer el 8% en 2009». La Vanguardia, 05-03-2009. [Consulta: 2 gener 2020].
  8. ↑ Guiheux, Gilles.. La République populaire de Chine : histoire générale de la Chine, de 1949 à nos jours. ISBN 978-2-251-44797-1. 
  9. ↑ Hayes, Cathy. «Brian Cowen ranked top ten leader by Newsweek» (en anglès). Irish Central, 19-08-2010. [Consulta: 10 gener 2020].
  10. ↑ Torres, Diego. «Wen Jiabao marca un crecimiento del 7,5% en su testamento político». El Mundo, 05-03-2013. [Consulta: 10 gener 2020].
  11. ↑ «Primer ministro chino entra en el 'Top 10' político de Facebook». Reuters, 29-05-2008. Arxivat de l'original el 2020-01-14. [Consulta: 6 gener 2020].
  12. ↑ «Wen Jiabao re-elected Chinese Premier», 16-03-2008.
  13. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
  14. ↑ Ortiz, Roberto. «Li Keqiang». Barcelona Centre for International Affairs, 01-04-2013. [Consulta: 2 gener 2020].
  15. ↑ «Li Keqiang es reelegido primer ministro de China». Deutsche Welle, 18-03-2018. [Consulta: 2 gener 2020].
  16. ↑ «Wen Jiabao, primer ministro de la República Popular China». China Central Television, 03-02-2009. [Consulta: 3 gener 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Moore, Malcolm. «Wen Jiabao reveals his family was persecuted under Mao» (en anglès). Telegraph, 02-11-2012. [Consulta: 3 gener 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 Yu, Maochun. «The Rise and Rise of China's Mr Tears» (en anglès). Asia Times-(Tibet Canada), 11-06-2008. [Consulta: 10 agost 2010].