  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 març 1877 Alsenz (Alemanya) |
| Mort | 16 octubre 1946 (69 anys) Presó judicial de Nuremberg |
| Causa de mort | pena de mort, penjament |
| Sepultura | Wenzbach (en)  |
.svg){kind=small} Protectorat de Bohèmia i Moràvia | |
| 24 agost 1943 – 4 maig 1945 ← Konstantin von Neurath – Supressió del càrrec → | |
| Reichsminister des Innern (en) | |
| 30 gener 1933 – 20 agost 1943 ← Franz Bracht – Heinrich Himmler → | |
.svg){kind=small} Diputat del Reichstag de l'Alemanya nazi | |
.svg){kind=small} Parlamentari de la República de Weimar | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat de Múnic Universitat de Heidelberg Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | polític, diplomàtic, advocat |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors German Völkisch Freedom Party (en) National Socialist Freedom Movement (en) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 19 novembre 1945 | Tribunal Militar Internacional |
| 9 novembre 1923 | Putsch de Múnic |
| arianització |
|
| Altres | |
| Condemnat per | crim contra la humanitat (1946) |
| Premis | |
Signatura  | |
   | |
Wilhelm Frick (Alsenz, 12 de març de 1877 – Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) va ser un destacat membre del Partit Nazi. Va participar en el fallit cop d'estat del Putsch de Múnic, el 8 de novembre de 1923.
Va ser ministre d'Educació de Turíngia des de 1930 i ministre de l'Interior del Govern alemany entre el 1933 i 1943, càrrec que va perdre en favor de Heinrich Himmler, que ja l'havia substituït com a cap de la policia el 1936. En el seu mandat al front del Ministeri de l'Interior es van formular les lleis que van bastir el règim, com el Decret de l'Incendi del Reichstag (1933), que va anul·lar els drets civils i va permetre la supressió dels partits polítics (a excepció del NSDAP), o la Llei de Capacitació (1933), que permetia al Govern l'aprovació de lleis sense la participació del Parlament.
Un cop Himmler el va substituir com a ministre de l'Interior, va esdevenir el càrrec cerimonial de protector de Bohèmia i Moràvia. Fou condemnat a mort en els Judicis de Nuremberg.
