William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757 – Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místicanglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake té una alta consideració. Per la relació que en la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius, sol posar-se Blake com a exemple de l'artista total: "William Blake és, de molt, l'artista més gran que Gran Bretanya ha produït".[1] Va viure a Londres tota la seva vida, excepte els tres anys que va passar a Felpham,[2] i va produir una col·lecció d'obres diversa i rica simbòlicament, que abraçava la imaginació com "el cos de Déu",[3] o "l'existència humana mateixa".[4]
Tot i que Blake era considerat un boig pels contemporanis per les seves opinions idiosincràtiques, va arribar a ser molt valorat pels crítics i lectors posteriors per la seva expressivitat i creativitat, i pels corrents filosòfics i místics de la seva obra. La seva pintura i poesia s'han caracteritzat com a part del moviment romàntic i com a "preromàntic".[5] Com a teista que preferia el seu propi estil de teologia marcionita,[6][7] va ser hostil a l'Església d'Anglaterra, de fet, a gairebé totes les formes de religió organitzada, i va ser influenciat pels ideals i ambicions dels revolucionaris francesos i americans.[8][9] Encara que més tard va rebutjar moltes d'aquestes creences polítiques, va mantenir una relació amistosa amb l'activista polític Thomas Paine; també va ser influenciat per pensadors com Emanuel Swedenborg.[10] Malgrat aquestes influències conegudes, la singularitat de l'obra de Blake el fa difícil de classificar. L'erudit del segle XIX William Michael Rossetti el va caracteritzar com "un home no anticipat pels predecessors, ni per ser classificat amb contemporanis, ni per ser substituït per successors coneguts o fàcilment suposables".[11][12]