WEP, acrònim de Wired Equivalent Privacy o "Privadesa Equivalent a Cablejat", és el sistema de xifrat inclòs en l'estàndard IEEE 802.11 com protocol per a xarxes Wireless que permet xifrar la informació que es transmet. Proporciona un xifrat a nivell 2, basat en l'algorisme de xifrat RC4 que utilitza claus de 64 bits (40 bits més 24 bits del vector d'iniciació IV) o de 128 bits (104 bits més 24 bits del IV). Els missatges de difusió de les xarxes sense fils es transmeten per ones de ràdio, el que els fa més susceptibles, enfront de les xarxes cablejades, de ser captats amb relativa facilitat. Presentat el 1999, el sistema WEP va ser pensat per a proporcionar una confidencialitat comparable a la d'una xarxa tradicional cablejada.
Començant en 2001, diverses debilitats serioses van ser identificades per analistes criptogràfics. Com a conseqüència, avui dia una protecció WEP pot ser violada amb programari fàcilment accessible en pocs minuts. Uns mesos més tard el IEEE va crear la nova correcció de seguretat 802.11i per a neutralitzar els problemes. Cap al 2003, l'Aliança Wi-Fi va anunciar que WEP havia estat reemplaçat per Wi-Fi Protected Access (WPA). Finalment en 2004, amb la ratificació de l'estàndard complet 802.11i (conegut com a WPA2), l'IEEE va declarar que tant WEP-40 com WEP-104 van ser revocats per presentar falles en el seu propòsit d'oferir seguretat. Malgrat les seves debilitats, WEP segueix sent utilitzat, ja que és sovint la primera opció de seguretat que es presenta als usuaris per les eines de configuració dels routers encara quan només proporciona un nivell de seguretat que pot dissuadir de l'ús sense autorització d'una xarxa privada, però sense proporcionar veritable protecció. Va ser desaprovat com un mecanisme de privadesa sense fils en 2004, però encara està documentat en l'estàndard actual.
WEP és de vegades interpretat erròniament com a Wireless Encryption Protocol.