Aquest article tracta sobre un títol de l'Iran. Si cerqueu el partit polític grec, vegeu «Alba Daurada». |
Estat | Imperi safàvida |
---|
Xa (persa: شاه, šâh, [ʃɒːh], literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.[1] També fou utilitzat per altres societats veïnes com ara l'Imperi Otomà, el Kanat kazakh, el Kanat de Bukharà, l'Emirat de Bukharà, l'Imperi Mogol, el Sultanat de Bengala, les dinasties històriques afganeses i entre els Gurkhes.[2] En lloc de considerar-se a si mateix com un simple rei de la dinastia concurrent (és a dir monarquies d'estil europeu), cada governant iranià es considerava el xahanxà (persa: شاهنشاه, literalment ‘rei dels reis’) o padixah (persa: پادشاه, literalment ‘rei mestre’) en el sentit d'una continuació de l'Imperi Persa original.
El mot xa prové de xahanxà (شاهنشاه, šāhānšāh) o xahinxà (šāhinšāh)[3] títol que ostentaven els sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia,[4][5][6] que unificaren Pèrsia al segle vi aC i crearen un vast imperi intercontinental, així com els governants de les dinasties successives al llarg de la història fins al segle xx i la Casa Imperial de Pahlevi. El mot ha estat adoptat per altres llengües i apareix igualment en altres títols derivats. El femení és xabanu (persa: شهبانو, ‘reina’, ‘emperadriu’) i només ha estat utilitzat per tres emperadrius, Purandokht, Azarmidokht i Farah Diba, esposa de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer xa de l'Iran (destronat l'any 1979). Els fills del xa o la xabanu es diuen xazada (șehzade, ‘fill de xa’ o ‘príncep’) i xazadi (‘filla de xa’ o ‘princesa’).