Xalet

Xalet francès a Vichèi.

Un xalet o torre és un habitatge unifamiliar, envoltada de jardí. És una extensió de significació del xalet de Suïssa, habitatges de fusta a la muntanya, encara que amb bases de pedra, característic de la regió Alpina i de la Serralada del Jura. A la península ibèrica es fa servir per a referir-se a qualsevol casa de camp o segona residència construït al mig d'un jardi, sense parets mitgers.[1]

El mot xalet prové del francès de Suïssa (chalet) i significava la cabana de fusta d'un pastor. La paraula és parent amb el catala «cala», lloc de refugi o de recer, d'origen preromà.[2] Enllà del pirineu, el terme es limita a les típiques habitatges en estil suís.

  1. «xalet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xalet». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 984. ISBN 9788441225169.