Xarxa de Petri

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Una Xarxa de Petri, també coneguda com una xarxa de lloc / transició, és un llenguatge matemàtic de modelatge per a la descripció de sistemes distribuïts discrets. Van ser ideades cap al 1960 per Carl Adam Petri. Són una generalització de la teoria d'autòmats que permet expressar activitats concurrents. També són conegudes com a PN (Petri Net).

En la seva tesi doctoral "kommunikation mitautomaten"^[1] (Comunicació amb autòmats), estableix els fonaments per al desenvolupament teòric dels conceptes bàsics de les PN.

Una xarxa de petri es un graf dirigit bipartit, en el qual els nodes representen transicions (representades amb una barra vertical) i llocs (representats amb un cercle). Els arcs, descriuen la relació entre transicions i llocs.

Les xarxes de Petri ofereixen una notació gràfica de processos pas a pas, que inclouen decisions, iteracions, i execucions concurrents. A diferència d'altres estàndards, com per exemple diagrames UML o els Model i Notació de Processos de Negoci (Business Process Model and Notation), les xarxes de petri tenen una notació matemàtica exacta de la seva semàntica d'execució, a més de teoria matemàtica per a l'anàlisi de processos.