En geomorfologia, la xarxa de drenatge es refereix a la xarxa natural de transport gravitacional d'aigua, sediment o contaminants, formada per rius, llacs i fluxos subterranis, alimentats per la pluja o la neu fosa. La major part d'aquesta aigua no cau directament en les lleres fluvials i els llacs, sinó que s'infiltra en el sòl (capa superior no consolidada del terreny) i des d'aquest es filtra al canal fluvial (vessament) i constitueix rierols.
Els patrons o geometries de les xarxes de drenatge són el resultat no només de la dinàmica fluvial sinó també de la resistència a l'erosió i disposició de les diferents litologies del terreny i de l'ordenament de les estructures de deformació tectòniques de la superfície terrestre (diàclasi, falles i plecs).[1]