Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 gener 1854 Fuzhou (RP Xina) |
Mort | 27 octubre 1921 (67 anys) Fuzhou (RP Xina) |
Sepultura | Tomb of Yan Fu (en) |
Residència | Former Residence of Yan Fu (en) |
Grup ètnic | Xinesos han |
Formació | Royal Naval College |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | traductor, escriptor, sociòleg |
Ocupador | Universitat de Pequín Universitat Fudan |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Wang Shi Zhu Shi Jiang Shi |
Fills | Yan Xu () Yan Bin () Yan Qiu () Yan Long () Yan Dian () Zhu Shi Yan Huan () Jiang Shi Yan Xuan () Zhu Shi Yan Hu () Jiang Shi Yan Qu () Wang Shi |
Yan Fu (Fuzhou, 8 de gener de 1854 - Fuzhou, 27 d'octubre de 1921) 严复 en xinès simplificat; 嚴復 en xinès tradicional; Yán Fù en pinyin- també conegut com a Ji Dao - 幾道, fou un pensador, filòsof, sociòleg, traductor, poeta i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els inicis de la República de la Xina. Yan va ser un dels intel·lectuals, igual que Kang Youwei o Liang Qichao, que, davant l'endarreriment i la debilitat de la Xina, va fomentar la modernització del seu país.[1] Les seves opinions són fruit de la influència de les idees occidentals i de la tradició confuciana i els clàssics xinesos. Afirmava que la superioritat de les potències europees es devien més a les seves idees i institucions més que a la tecnologia i l'armament. El 1867 ingressà a l'Escola Naval de Fuzhou i deu anys més tard va anar a Londres a estudiar a The Royal Naval College. De tornada al seu país, es dedicà a la docència en centres de nàutica. El 1895, després de la guerra amb el Japó, publicà una sèrie d'articles analitzant el fracàs de la Xina i fent una crida per iniciar reformes. Va traduir al xinès obres de diferents autors: Thomas Henry Huxley, Adam Smith, Herbert Spencer i John Stuart Mill, donant a conèixer el liberalisme econòmic i el darwinisme social.[2][3] Va entrevistar-se, el 1904, a Londres, amb Sun Yat-sen (el llibre de Marie-Claire Bergère indica el 1905), per tractar dels canvis que necessitava la Xina. Va exercir la docència en centres universitaris del seu país.[4] En els darrers anys de la seva vida el seu pensament va anar evolucionant cap a una postura més conservadora.