Zenit

Aquest article tracta sobre el terme astronòmic. Vegeu-ne altres significats a «FC Zenit Sant Petersburg».
El zenit i el nadir sobre l'esfera celeste. En beix, el pla de l'horitzó astronòmic; en blau clar l'hemisferi celeste visible (superior), en blau fosc l'invisible (inferior); C és el centre de la Terra i de l'esfera celeste, i O és l'observador terrestre.

El zenit és el punt de la intersecció entre la vertical de l'observador i l'esfera celeste que queda per sobre de l'observador.[1] És a dir, si imaginem una recta que passa pel centre de la Terra i per la nostra ubicació en la seva superfície, el zenit es troba sobre aquesta recta,[2] situat exactament sobre el cap de l'observador.[3] En direcció contrària, just per sota de l'observador, es troba el nadir, que seria el zenit per a un observador situat en un punt antípoda de la seva ubicació.[3][2]

En el sistema de coordenades astronòmiques de tipus horitzontal, el zenit és el punt de la màxima altura possible, 90°. També hi ha el zenit geodèsic, que es defineix com el punt d'intersecció de la recta perpendicular a la superfície de l'el·lipsoide terrestre amb l'hemisferi celeste situat sobre la posició de l'observador.[1]

  1. 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 24. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 468. ISBN 84-7739-100-9. 
  2. 2,0 2,1 «Zenith» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 22 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 «zenit». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.