|
No s'ha de confondre amb zugzwang. |
El zwischenzug (terme alemany que significa «jugada intermèdia») és un tema tàctic en escacs mitjançant el qual un jugador, en lloc de fer el moviment esperat (normalment una recaptura d'una peça que n'ha capturada una de pròpia immediatament abans, en primer lloc interposa un altre moviment, que provoca una immediata amenaça que el rival ha d'atendre, i només després fa el moviment esperat abans (Hooper & Whyld 1992:460) (Golombek 1977:354). Idealment, el zwischenzug provoca un canvi de situació en benefici del jugador que el fa, com ara un guany de material, o com a mínim evita una forta continuació a favor de l'oponent.
Aquesta mena de moviment és anomenat també d'altres maneres en la literatura especialitzada, com ara intermezzo (Cox 2007:216), o, en anglès intermediate move (Kasparov 2008:208), o in-between move (Burgess 1997:494) (Horowitz & Reinfeld 1954:180–97). Quan la jugada intermedia és un escac, de vegades és citada com un "in-between check" (Horowitz & Reinfeld 1954:183–85), "zwischenschach" (van Perlo 2006:479), o "zwischen-check" (Mednis 1997:270).
Com passa amb qualsevol tema tàctic d'escacs comú, és impossible de determinar amb precisió quan el zwischenzug fou jugat per primer cop. Tres exemples primerencs serien Lichtenhein-Morphy, Nova York 1857; Rosenthal-De Vere, París 1867; i Tartakower-Capablanca, Torneig de Nova York 1924. El primer ús conegut del terme zwischenzug, de tota manera, és de 1933, quan els prolífics escriptors d'escacs estatunidencs Fred Reinfeld i Irving Chernev el van fer servir al seu llibre Chess Strategy and Tactics (Estratègia i Tàctica en escacs).